Informació general

Una història jove, però singular

En la part més elevada del terme de Benicull, al cim natural del poble, es troba el jaciment de la cova de la Pedrera. Es tracta d´una cova sepulcral que es remunta a l´època de transició de l´Eneolític a l´etapa del Bronze Valencià, entre l´any 1700 i el 1600 aC. Com correspon a aquests ritus funeraris, ací es trobaren les restes d´entre set i dotze cadàvers, peces de ceràmica sense decorar, punxons d´os, elements d´ornament personal (collarets fets amb petxines o amb perles de pedres diverses), instruments de coure com punyals, punxons, etc. i puntes de fletxa de sílex de formes variades.

Deixant de banda el jaciment de la cova de la Pedrera, Benicull com a població té una història ben jove, però singular dins el marc històric riberenc. Fins a la segona meitat del segle XIX no apareixen els primers documents que parlen d´un agrupament de cases veïnes a la partida de Benicull. Abans, tanmateix, aquest topònim àrad designava el terme cobert de Corbera, i on els veïns de les poblacions properes feien llenya i farratge per a forns i animals. Una part dels primers habitants del poble havia viscut a les cases de camp repartides pel terme, i uns altres, que després en foren la majoria, venien any rere any per a la sega de l´arròs. Aquelles alqueries dels horts constituïren l´embrió de Benicull, de manera que en alguna encara es pot observar el número i el nom del carrer al qual foren adscrites -una particularitat del paisatge valencià cada vegada menys visible. Pel que fa als nouvinguts, algunes d´aquestes famílies de temporers, que a poc a poc s´instal.laren definitivament a la zona, eren originàries de Benigànim, i aquesta circumstància, amb l´afegit de la fama de la beata beniganina, fou prou perquè l´any 1888 es nomenara la Beata Inés de Benigànim com a la patrona del poble novell. A partir d´aquesta data ja es pot parlar de Benicull com a població: ja hi havia fonda, ermita i patrona.

Passejar pel poble i el seu terme sempre és una activitat tranquil.la, reposada i agraïda, i seure´s a raonar en qualsevol plaça també. A Benicull hi ha quatre places, obertes i acollidores. La més important d´aquestes, que també en fou la primera a construir-se, es la Plaça de la Beata Inés. Situada al centre mateix del poble, està emmarcada pels immobles més vells i pels més importants. L´església de Sant Roc i el Casino, les primeres edificacions públiques, i la Llar dels jubilats i l´ajuntament formen els respectius costats est i oest de la plaça, units per dos carrers laterals paral.lels, un més alt que l´altre. La bellesa d´aquesta plaça es deu al fet que és una autèntica plaça, en el sentit que és el cor de la vida social del poble. Una altra plaça rellevant al nostre poble, per la seua dedicatòria històrica, és la Plaça Francisco Navarro Candel, que sent Alcalde-President de la Comissió Municipal de Benicull, va aconseguir que aquesta localitat es constituïra municipi independent, el dia 30 de març de 1938.